Tornada a la rutina laboral: 10 recomanacions per començar bé el setembre

El setembre és, any rere any, el mes en què més gent es replanteja la seva feina. Segons una anàlisi de LinkedIn publicada el setembre de 2024, 6 de cada 10 espanyols es plantejava canviar de feina abans que acabés l'any, un 15% més que l'any anterior. No és casualitat que el pic coincideixi amb la tornada de vacances: quan es trenca el ritme del descans i es recupera de cop la rutina, tothom compara.

Per a l'empresa, això converteix les dues primeres setmanes de setembre en un moment crític. No és només una qüestió d'ànim: és rotació, és productivitat perduda i és el cost d'haver de tornar a cobrir posicions que estaven cobertes al juliol. La bona notícia és que bona part d'aquest desgast es pot esmorteir amb mesures concretes, i algunes ja les exigeix la llei.

Per què el setembre és el mes en què més empleats pensen a marxar

Les vacances funcionen com una pausa que permet mirar la feina des de fora. Durant l'any la inèrcia ho tapa tot; quan aquesta inèrcia s'atura dues o tres setmanes, la insatisfacció que ja hi era abans de l'estiu no desapareix, es fa visible. Per això el setembre —i, en menor mesura, el gener— concentra els pics de candidatures i de baixes voluntàries.

El detonant rarament és la tornada en si. Sol ser el contrast: passar d'un ritme lliure a una jornada rígida en un sol dia, trobar-se la bústia amb tres setmanes de feina acumulada i comprovar que ningú no ha previst res per absorbir-la. Si a més la persona ja arrossegava una sobrecàrrega crònica o una manca de flexibilitat, la decisió de marxar deixa de ser una idea vaga.

Què és la síndrome postvacacional (i què no)

La síndrome postvacacional no és una malaltia ni figura com a diagnòstic clínic: és un procés d'adaptació a la tornada a la rutina. Segons la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFYC), afecta al voltant del 40% de la població, amb una incidència més alta en dones.

Els símptomes són reconeixibles: tristesa, apatia, irritabilitat, cansament, dificultat per concentrar-se i alteracions de la son i de la gana. En la majoria de casos remeten en pocs dies. El psiquiatre Víctor Navalón, de l'Hospital Vithas de València, situa en un 35% el percentatge de persones que arrosseguen molèsties durant almenys dues setmanes, amb una recuperació típica al voltant dels 15 dies si la tornada es gestiona de manera progressiva.

5 consells per als empleats

A escala individual, la tornada es fa molt més suau si es prepara amb uns dies de marge en comptes d'afrontar-la de cop el primer matí.

Com preparar la teva tornada

• Assumeix que els primers dies són d'adaptació: el cos i l'atenció necessiten uns dies per recuperar el ritme. Exigir-te el 100% des del primer matí és la manera més ràpida de frustrar-te.
• Ajusta els horaris 2 o 3 dies abans: avança progressivament l'hora de llevar-te, la de dormir i la dels àpats. Arribar amb el rellotge biològic ja ajustat evita la sensació de xoc del primer dia.
• Deixa un dia de coixí entre el viatge i la incorporació: tornar diumenge a la nit i entrar a treballar dilluns a les vuit és el pitjor escenari possible. Un dia intermedi per desfer maletes i posar-te al dia canvia completament l'experiència.
• Fixa't objectius petits i realistes la primera setmana: prioritza tres coses al dia en comptes de voler buidar la bústia sencera. El progrés visible és el que et retorna la sensació de control.
• Mantén pauses breus durant la jornada: uns minuts cada hora i mitja, aixecar-te i sortir a dinar fora de la taula sostenen l'atenció molt millor que una jornada continuada d'inèrcia.

5 mesures que pot aplicar Recursos Humans

La part de l'empresa és, de fet, la més determinant. Una persona pot preparar la seva tornada, però no pot decidir sola com es reparteix la feina acumulada de tres setmanes.

El que pot fer l'empresa les dues primeres setmanes

• Escalona la càrrega de feina: evita concentrar reunions crítiques, tancaments i lliuraments el primer dia. Una corba d'entrada de dos o tres dies recupera més productivitat de la que sembla que costa.
• Dona visibilitat real de qui hi és: amb la gestió d'absències al calendari de l'empresa, tot l'equip veu qui s'ha incorporat, qui continua de vacances i qui torna la setmana vinent, i la feina deixa de caure sempre sobre els primers que arriben.
• Facilita flexibilitat horària els primers dies: marge en l'hora d'entrada o una jornada més compacta durant la primera setmana redueixen molt la sensació de xoc, sense cost per a l'empresa.
• Programa una trobada d'equip la primera setmana: una sessió formativa, una posada en comú d'objectius del trimestre o una activitat de team building recuperen el vincle que l'estiu ha diluït.
• Centralitza el control horari i les absències en un sol sistema: sense saber qui ha fitxat, quantes vacances queden per gaudir i qui acumula excés d'hores, qualsevol repartiment de càrrega és una intuïció. Tenir el control horari al costat de les absències resol les tres preguntes alhora.

La flexibilitat no és un favor: l'article 34.8 de l'Estatut

Moltes empreses tracten la flexibilitat de setembre com una concessió excepcional. La normativa la planteja d'una altra manera: des de la reforma introduïda pel Reial decret llei 6/2019, l'article 34.8 de l'Estatut dels Treballadors reconeix el dret a sol·licitar adaptacions de la durada i la distribució de la jornada per fer efectiva la conciliació.

Les persones treballadores tenen dret a sol·licitar les adaptacions de la durada i distribució de la jornada de treball, en l'ordenació del temps de treball i en la forma de prestació, inclosa la prestació del seu treball a distància, per fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida familiar i laboral.

El procediment també està taxat: l'empresa ha d'obrir un procés de negociació amb la persona treballadora durant un període màxim de 15 dies i respondre per escrit, acceptant la petició, plantejant una alternativa o denegant-la amb raons objectives. Ignorar la sol·licitud no és una opció legalment neutra.

La tornada comença abans: desconnexió digital durant les vacances

Bona part de la síndrome postvacacional de l'equip es fabrica durant les mateixes vacances. Qui ha estat responent correus a la platja no ha descansat del tot i torna igual de cansat que quan va marxar. Per això la desconnexió digital no és una política de benestar opcional: és una obligació legal.

Els treballadors i els empleats públics tindran dret a la desconnexió digital a fi de garantir, fora del temps de treball legalment o convencionalment establert, el respecte del seu temps de descans, permisos i vacances, així com de la seva intimitat personal i familiar.

L'apartat 2 del mateix article obliga l'empresa a elaborar una política interna —amb audiència prèvia de la representació legal de les persones treballadores— que defineixi les modalitats d'exercici d'aquest dret. I l'article 18 de la Llei 10/2021, de treball a distància, el reforça per a qui teletreballa, on la frontera entre jornada i vida personal és més fina. En parlem amb detall a l'article sobre el registre horari en teletreball.

Vacances mal planificades, setembres impossibles

Hi ha un error d'organització que explica bona part del col·lapse de setembre: no tenir el calendari de vacances tancat i visible. L'article 38 de l'Estatut dels Treballadors fixa un mínim de 30 dies naturals de vacances anuals i estableix que el calendari s'ha de fixar a l'empresa de manera que la persona treballadora conegui les seves dates almenys dos mesos abans de l'inici del gaudi.

Errors habituals que fan més dura la tornada

• Aprovar vacances per correu i sense un registre centralitzat: ningú no sap amb antelació quants dies queden ni qui coincideix amb qui.
• Concentrar tot l'equip la mateixa quinzena perquè les peticions s'han anat aprovant per ordre d'arribada, sense visió de conjunt.
• No preveure qui cobreix cada funció durant l'absència, cosa que garanteix una acumulació que ningú no ha repartit.
• Deixar dies pendents sense avisar: les vacances no gaudides no es poden compensar econòmicament en un contracte viu, i acaben provocant absències sobtades a final d'any.
• No registrar la jornada durant l'estiu «perquè hi ha poca gent»: l'obligació de l'article 34.9 de l'Estatut no té temporada baixa, i incomplir-la és infracció greu de fins a 7.500 € per treballador.

Si vols estimar l'exposició real de la teva empresa, pots fer servir la nostra calculadora de sancions.

La tornada també és prevenció de riscos laborals

Sovint s'oblida que gestionar la càrrega de treball no és només bona praxi de gestió: és una obligació de prevenció. La Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, inclou entre els principis de l'acció preventiva l'adaptació del treball a la persona, i els riscos psicosocials —càrrega mental, ritme de treball, temps de treball— han de formar part de l'avaluació de riscos de l'article 16.

Adaptar la feina a la persona, en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball, així com a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb la intenció, en particular, d'atenuar el treball monòton i repetitiu i de reduir-ne els efectes en la salut.

No dur a terme l'avaluació de riscos, o fer-la ignorant els factors psicosocials, és una infracció greu en matèria de prevenció, amb multes que van dels 2.451 als 49.180 € segons el grau. Molt per sobre de qualsevol estalvi que suposi no reorganitzar la càrrega del setembre.

Com gestionar la tornada a la rutina amb Horalia

Gairebé totes les mesures anteriors depenen d'una cosa molt concreta: tenir la informació abans de necessitar-la. Saber qui torna quin dia, quants dies de vacances queden pendents, qui acumula excés d'hores i qui va tancar l'estiu amb saldo negatiu. Això és exactament el que resol Horalia.

Tot el que necessites per planificar el setembre

• Calendari d'absències compartit: qui és de vacances, qui s'incorpora i quan, visible per a tot l'equip i amb dos mesos d'antelació, com exigeix l'article 38 de l'Estatut.
• Sol·licitud i aprovació de vacances des de l'app, amb saldo de dies restants actualitzat automàticament i avisos de dies pendents abans que s'acabi l'any.
• Control de solapaments: alertes quan diverses persones del mateix equip demanen la mateixa quinzena, per evitar el buit de cobertura que després es paga al setembre.
• Saldo horari en temps real, per detectar qui arrossega excés d'hores abans que es converteixi en una baixa o en una dimissió.
• Fitxatge des del mòbil, el navegador o un terminal fix, compatible amb horaris flexibles i jornades compactades, perquè donar flexibilitat el setembre no impliqui perdre el control de la jornada.
• Informes de jornada i d'absentisme per veure com evoluciona l'equip durant les setmanes de tornada, amb els registres conservats els 4 anys que exigeix la normativa.

A la mateixa plataforma tens la gestió d'absències i vacances, el control horari, els horaris i calendaris, els torns i la gestió documental amb signatura electrònica, útil per fer signar la política de desconnexió digital sense imprimir res. Si el que et preocupa és l'absentisme, també et pot interessar l'article sobre com reduir l'absentisme laboral. Pots provar Horalia gratis abans que arribi el pròxim setembre.