Registre horari digital obligatori: en quin punt està i quan entra en vigor

En aquesta pàgina seguim la tramitació del registre horari digital obligatori a Espanya i la mantenim al dia a mesura que avança. Última actualització: 5 d'octubre de 2026. El reial decret encara no s'ha aprovat i no hi ha data oficial, però han passat dues coses rellevants: el Ministeri de Treball dona per conclosa la revisió que li va exigir el Consell d'Estat, i el Govern ha convocat eleccions generals per al 29 de novembre.

Convé separar dues coses que es confonen constantment: el reglament nou, que encara no existeix, i l'obligació de registrar la jornada, que és vigent des del 2019 i que la Inspecció de Treball ja sanciona. Esperar l'aprovació del decret per començar a complir suposa desatendre una obligació que regeix des de fa set anys.

Ja és vigent el registre horari digital obligatori?

No. Convé respondre-ho sense embuts, perquè és on hi ha més confusió: el reglament que obligarà que el registre sigui digital encara no existeix. Continua en tramitació i, a 5 d'octubre de 2026, no s'ha publicat al BOE ni hi ha cap data compromesa.

El que sí que és vigent, i des del 12 de maig de 2019, és l'obligació de registrar la jornada. La va introduir el Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, que va donar la redacció actual a l'article 34.9 de l'Estatut dels Treballadors. Aquella norma no exigeix que el registre sigui digital, però sí que sigui diari, fiable i conservat. Avui una llibreta o un full de càlcul encara són formalment vàlids, i és precisament això el que canviarà el nou decret. Si el que busques és comparar mètodes abans de decidir-te, ho desglossem a la guia sobre què és el fitxatge digital i com triar un sistema.

El que la llei ja t'obliga a fer avui

L'empresa garantirà el registre diari de jornada, que haurà d'incloure l'horari concret d'inici i finalització de la jornada de treball de cada persona treballadora, sens perjudici de la flexibilitat horària que s'estableix en aquest article.

D'aquest paràgraf en surten quatre obligacions que la Inspecció de Treball comprova una per una quan visita una empresa:

Vigent des del 2019, sense esperar cap decret

• Registre diari: de tota la plantilla, inclosos els contractes a temps parcial, el personal en teletreball i qui té jornada flexible.
• Hora concreta d'inici i fi: no n'hi ha prou d'anotar el total d'hores del dia, ni de donar per bo l'horari que consta al contracte.
• Conservació durant 4 anys: els registres han d'estar a disposició de la plantilla, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball.
• Organització pactada: el sistema de registre es fixa per conveni col·lectiu o per acord d'empresa. Si no n'hi ha cap, el decideix l'empresa, però abans ha de consultar la representació legal dels treballadors.

Si una part de la plantilla teletreballa, l'article 14 de la Llei 10/2021 reforça aquesta obligació: el registre ha de reflectir el temps de treball real també fora del centre. Expliquem com fer-ho a la guia sobre el registre horari en teletreball.

Cronologia de la tramitació, pas a pas

Fa un any que el decret acumula anuncis i ajornaments. Aquesta és la seqüència completa, que actualitzem cada vegada que hi ha un moviment real:

De setembre de 2025 fins avui

• Setembre de 2025: el Govern planteja incloure el control horari digital dins d'una reforma laboral més àmplia, lligada a la reducció de jornada.
• 30 de setembre de 2025: el Consell de Ministres aprova la tramitació urgent d'un decret independent, ja separat de la reducció de jornada.
• Octubre de 2025: s'obre la fase de consulta pública del text.
• Febrer de 2026: el Ministeri de Treball anuncia que l'aprovació és qüestió de setmanes.
• Març de 2026: el projecte entra al Consell d'Estat a l'espera de dictamen.
• Abril de 2026: el Consell d'Estat emet un dictamen desfavorable i retorna el text amb objeccions de fons.
• Maig de 2026: tot i el dictamen, el Govern manté que l'aprovarà abans de l'estiu; el secretari d'Estat Joaquín Pérez Rey anuncia que el registre en paper quedarà prohibit aquell mateix any.
• 23 de juliol de 2026: Yolanda Díaz assegura que la norma està «pràcticament llesta» i s'aprovarà abans del 31 de juliol.
• 28 de juliol de 2026: Treball i Economia pacten ajornar-ho al setembre per revisar el text durant l'estiu.
• 8 de setembre de 2026: el decret no apareix a l'ordre del dia del Consell de Ministres.
• 9 de setembre de 2026: després de l'ultimàtum d'UGT, Díaz afirma que s'aprovarà «amb caràcter immediat» un cop incorporats els canvis jurídics del Consell d'Estat, amb l'acord ja tancat entre Treball, Economia i el PSOE. Sense data.
• 29 de setembre de 2026: el Consell de Ministres aprova dos decrets d'habitatge i altres assumptes, però no el registre horari.
• 2 d'octubre de 2026: Pérez Rey dona per conclosa la revisió exigida pel Consell d'Estat. Treball ha reforçat la protecció de dades —seguint l'AEPD i el mateix Consell— i ha ampliat el paper de la negociació col·lectiva en l'organització del registre. Manté les dues senyes d'identitat: que sigui digital i accessible per a la Inspecció.
• 5 d'octubre de 2026: Pedro Sánchez anuncia la dissolució de les Corts i convoca eleccions generals per al 29 de novembre. La norma continua sense aprovar-se i sense publicar-se al BOE.

Les eleccions del 29-N bloquegen el decret?

És la pregunta immediata des de l'anunci de la dissolució de les Corts, i la resposta curta és no. Però convé entendre per què, perquè depèn d'un detall tècnic que sovint es passa per alt.

La norma s'aprovarà mitjançant reial decret, no mitjançant reial decret llei. Només els decrets llei, reservats a supòsits d'«extraordinària i urgent necessitat», necessiten ser convalidats pel Congrés en el termini de trenta dies. Un reglament com aquest l'aprova el Consell de Ministres i es publica al BOE sense passar per la Cambra, així que la dissolució de les Corts no l'afecta per aquesta via.

Convé a més no avançar esdeveniments amb això del «Govern en funcions». L'article 101.1 de la Constitució és clar: el Govern cessa després de la celebració de les eleccions, no en dissoldre's les Corts. Fins al 29 de novembre, doncs, aquest Govern conserva plenes facultats i pot aprovar el reglament sense cap limitació jurídica.

Què va frenar el text: el dictamen del Consell d'Estat

El Consell d'Estat és l'òrgan consultiu que dictamina els reglaments abans de la seva aprovació. El seu informe sobre aquest decret va ser desfavorable i és la raó tècnica per la qual la norma fa mesos que està aturada. Aquestes van ser les objeccions:

Les quatre objeccions del Consell d'Estat

• Impacte econòmic mal avaluat: la memòria no quantificava bé el que costa a les petites empreses substituir els seus sistemes actuals.
• Instrument jurídic inadequat: part de les obligacions que imposa el text tindrien rang de llei i no s'haurien de regular per reglament.
• Manca d'adaptació sectorial: el text tracta igual sectors amb jornades molt diferents, com l'hostaleria, el transport o el comerç.
• Protecció de dades insuficient: l'accés remot de la Inspecció i la conservació dels registres no quedaven prou garantits.

Un dictamen del Consell d'Estat no és vinculant, però ignorar-lo deixa el reglament exposat a una anul·lació judicial. D'aquí que Treball estigui reescrivint aquests punts en comptes d'aprovar-lo tal qual, i d'aquí també que el mateix Govern parli ara d'«incorporar els canvis jurídics» abans de portar-lo al Consell de Ministres.

Quan entrarà en vigor: els 20 dies que sovint passen per alt

Aquesta és la part que més hauria de preocupar qualsevol empresa i la que menys s'explica. Les primeres versions de l'esborrany preveien un període d'adaptació de sis mesos, i el Ministeri d'Economia va arribar a demanar un any per a les pimes. L'últim esborrany conegut va eliminar aquesta referència i es limita a la fórmula estàndard: entrada en vigor als vint dies de la seva publicació al BOE.

Si el text definitiu manté aquesta redacció, el calendari real és aquest: el Consell de Ministres l'aprova un dimarts, es publica al BOE els dies següents i la teva empresa disposa de menys de tres setmanes per posar en marxa un sistema digital, informar la plantilla i redactar el protocol intern. No hi ha període de gràcia ni règim transitori per a les empreses petites.

Què exigirà el nou registre quan s'aprovi

El fons del text està tancat des de fa mesos i els esborranys successius coincideixen en el substancial. Aquestes són les obligacions que assumirà qualsevol empresa amb personal assalariat:

Requisits del registre horari digital

• Format digital: el registre s'haurà de fer amb software o terminal electrònic. El paper i els fulls de càlcul sense traçabilitat deixaran de ser vàlids.
• Dades completes per jornada: hora concreta d'inici i de fi, pauses i interrupcions i, quan n'hi hagi, hores extraordinàries.
• Identificació individual: cada persona fitxa amb credencials pròpies, sense que ningú pugui fitxar per una altra.
• Traçabilitat i inalterabilitat: cap modificació es pot esborrar; ha de quedar constància de qui la va fer, quan i què va canviar.
• Accés immediat de la plantilla: cada persona treballadora ha de poder consultar els seus propis registres sense demanar-los a ningú.
• Accés remot de la Inspecció: els inspectors han de poder consultar les dades sense intervenció prèvia de l'empresa.
• Conservació durant 4 anys, amb garantia d'integritat i recuperació àgil.
• Protocol intern: l'empresa ha de documentar com funciona el sistema i informar-ne tota la plantilla.

Què quedarà expressament prohibit

Pràctiques que el decret deixa fora

• Registrar la jornada en paper o en fulls de càlcul sense traçabilitat certificada.
• Implantar sistemes biomètrics d'alt risc, com l'empremta o el reconeixement facial, sense justificació tècnica i legal suficient.
• Obligar la plantilla a fer servir el mòbil personal per fitxar sense oferir una alternativa proporcionada per l'empresa.
• Fer servir geolocalització permanent o fora del que és estrictament necessari per acreditar la prestació del servei.
• Alterar, esborrar o reescriure registres sense deixar rastre tècnic complet.

Sobre la geolocalització convé ser precís, perquè és el punt que més dubtes genera: és legal si es limita a registrar la ubicació en el moment del fitxatge i se n'informa la plantilla segons l'article 90 de la LOPDGDD. El que no es pot fer és seguir el treballador durant tota la jornada. Ho expliquem en detall a l'article sobre control horari amb geolocalització.

Sancions: què t'hi jugues mentrestant

No portar registre de jornada, o portar-lo malament, és una infracció greu de l'article 7.5 del text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social (Reial decret legislatiu 5/2000). Els imports de l'article 40.1.b) són aquests:

Infracció greu en matèria de relacions laborals

• Grau mínim: de 751€ a 1.500€.
• Grau mitjà: de 1.501€ a 3.750€.
• Grau màxim: de 3.751€ a 7.500€.
• La sanció s'imposa per centre de treball, no per cada persona afectada. El nombre de treballadors afectats serveix per graduar l'import (article 39.2 de la LISOS), no per multiplicar-lo.
• A la multa s'hi suma normalment la regularització de les hores extraordinàries no declarades, amb les seves cotitzacions i recàrrecs.

Pots estimar la teva exposició real amb la calculadora de sancions, i veure els errors concrets que més detecta la Inspecció a l'article sobre com NO fer el control horari.

Què fer ara, sense esperar el BOE

El decret s'acabarà aprovant, i el termini d'adaptació serà curt. El raonable és tenir el sistema funcionant abans, sobretot perquè gairebé tot el que exigirà ja t'ho exigeix l'article 34.9:

Checklist de preparació

• Comprova si el teu registre actual és digital, inalterable i accessible per a la plantilla. Si continua sent paper o un full de càlcul, el risc ja existeix avui.
• Verifica que guardes els registres dels últims 4 anys i que els pots recuperar en una inspecció.
• Revisa que es registren pauses i hores extraordinàries, no només entrada i sortida.
• Escriu el protocol intern d'ús del sistema i informa'n tota la plantilla.
• Negocia o consulta el sistema amb la representació legal dels treballadors, tal com exigeix l'article 34.9.
• Calcula el cost real abans de decidir: ho desglossem a l'article sobre el cost del nou control horari.

Com complir avui amb Horalia

Horalia cobreix el registre de jornada tal com l'exigeix avui l'article 34.9 i tal com l'exigirà el nou decret, sense que hagis de canviar d'eina quan es publiqui:

El que resol Horalia

• Fitxatge des d'on treballi cada persona: app mòbil, panell web i terminal de fitxatge —una tauleta en un punt fix on cada persona s'identifica amb el seu codi personal—.
• Geolocalització en el fitxatge: registra la ubicació en el moment de fitxar, per al personal que es desplaça.
• Correccions traçables: si algú s'oblida de fitxar, la correcció l'aprova el seu responsable i queda registrada, mai no se sobreescriu en silenci.
• Informes de jornada exportables en format oficial, amb hores treballades per empleat, hores extra, absències i torns: el que et demana la Inspecció, a punt per lliurar.
• Saldo horari per treballador: les hores de més i les que falten, per compensar-les amb descans o a la nòmina.

I com que el registre de jornada mai no va sol, a la mateixa eina hi tens absències i vacances, horaris, torns i quadrants, gestió documental amb signatura electrònica i canal de denúncies. Ho pots veure funcionant amb les teves pròpies dades a la prova gratuïta.